Qui Som?

Segons el diccionari, una espiera és una obertura en una paret o en una porta feta per observar des de dins allò que passa fora. Quan mirem a través d’ella podem vore tot el que hi ha a l’altre costat, anticipant qui ve a visitar-nos. Però, què passaria si férem l’acció inversa, si des de fora miràrem per l’espiera les coses que ocorren dins? D’alguna manera nosaltres, els que ens dediquem a l’arqueologia, és el que fem: observem a través del treball arqueològic la vida de les persones al llarg de la història i obrim, així, les portes del nostre passat.

Espiera. Compartint Coneixements Arqueològics naix de les inquietuds d’un grup d’arqueòlegs/es formats a la Universitat de València preocupats per la situació de l’arqueologia al nostre territori, i les seues mancances a nivell acadèmic, professional, institucional i social.

Què volem fer?

Al llarg dels nostres anys de formació acadèmica i de pràctica professional, hem tingut l’oportunitat de detectar i, en moltes ocasions, viure en primera persona, les deficiències que pateix el desenvolupament del treball arqueològic. Unes mancances que s’observen a nivells molt distints, tots ells fonamentals:

  • A l’àmbit acadèmic constatem que hi ha una desconnexió total entre allò que s’ensenya a la universitat i allò que després trobem en la realitat. A més, els nous plans d’estudis no fan més que empitjorar la situació en reduir l’oferta d’assignatures d’especialització, arribant al punt de no poder gaudir d’un grau en Arqueología al sistema universitari valencià.
  • A l’àmbit de l’administració pública, els processos burocràtics juntament amb una falta de claredat en els criteris i, sobretot, la inexistència de l’estatus professional d’arqueòleg/a, no fan més que entorpir i dificultar el correcte desenvolupament del nostre treball.
  • A l’àmbit institucional considerem que en la majoria dels casos les decisions i actuacions sobre el patrimoni, i concretamente l’arqueològic, estan innecessàriament lligades als interessos polítics i no als interessos reals de la societat i de la investigació. Tot açò provoca la selecció d’un patrimoni i la marginació d’un altre, destinant aqust últim al deteriorament i, sovint, a la destrucció.
  • A l’àmbit de l’arqueologia de salvament, degut a les complicacions derivades de les relacions entre institucions, administració i empreses encarregades de la intervenció, el treball arqueològic es converteix en un simple tràmit, veient minvades les possibilitats professionals, investigadores i de difusió en privar-lo d’anar més enllà del treball de camp i en vore’s en l’obligació d’ajustar-se al ritme que marquen els promotors.
  • A l’àmbit social és evident que hi ha un desconeixement per part de la major part de la societat sobre què és l’arqueologia i quin és el treball dels arqueòlegs/es, conseqüència en gran mesura de la falta d’interés i de formació dels sectors implicats en l’arqueologia a l’hora de comunicar amb el públic. Considerem que est és un dels grans mals de l’arqueologia, atès que el patrimoni arqueològic és un bé que pertany al conjunt de la societat i, per tant, no hauria d’estar limitat ni el coneixement, ni l’accès ni el gaudi d’aquest.

Les nostres experiències en la pràctica arqueològica ens han conduït a mantindre una actitud crítica envers aquesta situació, i és per això que ens proposem una sèrie d’iniciatives per tal d’ajudar a millorar-la. Iniciatives centrades en els següents punts:

  • Recerca i producció de coneixement: a través de l’organització de jornades, grups de discussió, tallers, visites, xerrades… volem generar noves idees i xarxes de treball, sempre des d’un punt de vista multidisciplinar i buscant la inclusió de tots els agents que intervenen en l’arqueologia.
  • Difusió: un dels principals objectius de l’associació és compartir els coneixements arqueològics amb els públics, professionals i no professionals, buscant la participació activa i apostant per les noves possibilitats que ofereix la web 2.0.
  • Actuació: com a col·lectiu preocupat per la situació del patrimoni valencià, una de les nostres vies de treball serà la concienciació ciutadana i la implicació activa en la preservació dels béns patrimonials en perill.

Entenem que l’arqueologia ha de consolidar-se com a disciplina professional i tindre una clara vocació pública, i per això és fonamental que tots els sectors implicats, des de la universitat, passant per les institucions i administracions, les empreses privades i, sobretot, el públic, comencen a entendre’s mútuament i a treballar de forma conjunta. Des d’Espiera pretenem, en la mesura de les nostres possibilitats, potenciar un nou espai d’enteniment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s